Va néixer el 16 de juliol de 1908 a Roda de Berà (Tarragona).

Deportat a Mauthausen el 6 d'agost de 1940. Núm. de presoner 3275

Traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941. Núm. de presoner 10.173

Mort en Gusen el 21 de desembre de 1941

Josep era fill de Joan Mercadé i Rius i d'Antònia Arall i Vives, amos d'una botiga de comestibles a Roda de Berà. Treballava de rabassaire d'una parcel·la i també en una terra arrendada, prop de la platja, en la qual hi havia una sínia per a poder extreure aigua i regar. Va viure amb els seus pares fins que es va casar, el 27 de juny de 1933, amb Teresa Rius i Colet, també veïna de Roda de Berà. Fruit del seu matrimoni va néixer el seu fill Joan el 7 de setembre de 1935.

Josep tenia estudis primaris i era autodidacta. Li agradava escriure i llegir. Estava subscrit a un diari i, cada dia, fins que no li arribava per correu, no s'anava a treballar. Cantava en el cor parroquial de l'església de Roda de Berà, però a causa del seu posicionament d'esquerres, en un moment en què es començaven a polaritzar les ideologies, van deixar de convocar-li i, en sentir-se exclòs, va decidir no tornar-hi més.

A l'abril de 1933 va participar en la constitució del Centre Esquerra Republicana de Roda de Berà, del qual va ser elegit secretari. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Josep formava part del Sometent local (grups de civils organitzats per a defensar propietats) que van ocupar l'Ajuntament de Roda de Berà. La revolta va fracassar i nombrosos veïns del poble van ser empresonats en un vaixell ancorat en el port de Tarragona. Josep no va ser detingut, però en anunciar-se una amnistia, després de la victòria del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, es va presentar en el vaixell perquè li recloguessin i beneficiar-se així d'aquesta mesura de gràcia.

Quan cinc mesos després es va produir la revolta militar contra la democràcia republicana, Josep formava part del Comitè Revolucionari de Roda de Berà. Aquest mateix any va marxar al capdavant de batalla al costat de la seva cinquena, molt probablement en el riu Segre. La seva esposa anava a Cardona per veure’l, i en una ocasió va portar el seu fill Joan amb ella.

Josep va caure ferit l’any 1938 i va ser hospitalitzat en el Monestir de Montserrat, reconvertit en hospital durant la guerra. Després va tenir uns dies de permís i va tornar a casa, però a la tardor d'aquest any va tornar al capdavant. El seu fill Joan, malgrat tenir només 3 anys, encara recorda el dia en què el va acomiadar al costat de la seva mare en la Carretera Reial (actualment N-340). Aquesta va ser l’última vegada que el va veure.

Exili i deportació

Amb la victòria franquista de 1939 i la retirada de l'exèrcit republicà, Josep va buscar refugi a França, on va ser internat en el camp de concentració d’Argelès. Des d'allà va realitzar gestions per exiliar-se a Mèxic, on tenia família, però no ho va aconseguir. Poc abans de la invasió alemanya de França es va incorporar a una Companyia de Treballadors Espanyols de l'Exèrcit francès. Amb ella, va ser destinat a la Línia Maginot al costat d'altres companys seus com García, José Juncosa i Pere Isern, tots ells del Camp de Tarragona. Al juny de 1940 van ser capturats pels nazis i enviats a camps de presoners de guerra. Josep va passar pel Stalag XIII-A de Sulzbach-Rosenberg, des del qual, el 19 de juny de 1940, va enviar una targeta postal a la seva mare en la qual li explicava la seva condició de captiu. Posteriorment va ser traslladat al Stalag VII-A (Moosburg) i d'allí, el 6 d'agost de 1940, enviat a Mauthausen en un comboi en el qual hi viatjaven 398 republicans. Josep i els seus companys van ser els primers espanyols en travessar els murs del letal camp de concentració. A la seva arribada va rebre el número de presoner 3275 i les SS li van inscriure en el seu llibre de registre com a "agricultor". El 17 de febrer de 1941 va ser traslladat al subcamp de Gusen, conegut com l'Escorxador de Mauthausen. Allà va aconseguir sobreviure durant deu mesos, però el 21 de desembre va ser exterminat i el seu cos enviat al crematori.

Al gener de 1945 l'ambaixada d'Espanya a Berlín va comunicar per escrit a la seva esposa la defunció del seu marit. Segons aquest comunicat, la seva mort va ser ocasionada per una pulmonia. Dels seus companys més pròxims, Juncosa també va morir a Mauthausen. García i Pere Isern sí que van aconseguir salvar-se. Aquest últim perquè era fuster i el seu treball no era tan dur com el que feien els que estaven destinats en la pedrera. Joan, el fill de Josep, va localitzar a Isern a París en els anys seixanta. Allà li va explicar que a Josep els seus companys deportats li deien "pare" per la seva edat i el seu caràcter seriós. Joan mai oblidarà l'emoció que va sentir quan Isern li va lliurar un encenedor i una fotografia de Josep.

Text i informació facilitats pel seu fill, Joan Mercadé i Rius, i pel seu nét, Lluc Mercadé i Romeu.

Fonts:
deportados.es
https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/result/deportats/438

Comparteix:

Roda de Berà Ràdio

Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca

Museu de la Ràdio Luis del Olmo

Punt d'Informació Juvenil

TOP20 - Reconeixement Administració Oberta