L’ecosistema dunar dels Madalers representa un dels darrers testimonis dels ambients litorals sorrencs de caire natural de les nostres costes, sent l’última representació dins el nostre municipi. Es tracta d’ambients que conformen paisatges altament representatius del nostre litoral primitiu, per tant, de com eren les nostres costes prèviament a que fossin intensament transformades pel desenvolupament urbanístic de les últimes dècades. Són ambients fràgils que avui dia es troben perillosament amenaçats.
Cal tenir en compte la importància que té preservar aquests ambients, no tan sols per conservar la seva bellesa i salvar-los de la desaparició, sinó també per les funcions que desenvolupen en la protecció i conservació de les platges i en l’apantallament i suavització dels vents i aerosols marins. Els cordons dunars litorals, paral·lels habitualment a la línia de costa, protegeixen de l’erosió el front costaner i estabilitzen el seu perfil, atenuant doncs l’acció erosiva dels temporals.
Tanmateix, les dunes de Cal Cinto, com la resta de formacions dunars, constitueixen hàbitats amb unes condicions ambientals extremes (grans canvis de temperatura del substrat, elevat grau de salinitat i poca disponibilitat d’aigua, inestabilitat, alta exposició a les inclemències litorals, etc.). Aquest fet determina que els éssers vius que hi viuen en elles estiguin altament especialitzats, essent tan singulars i rars com el propi ambient. Es tracta d’espècies animals i vegetals que tan sols poden viure en aquests ambients, així que moltes d’elles es troben també fortament amenaçades com a conseqüència indirecta de la desaparició de les zones dunars.
A l’espai natural dels Madalers podem trobar espècies singulars de vegetació típiques d’espais dunars mediterranis, com ara el borró (Ammophila arenaria), el lliri de mar (Pancratium maritimum), la campaneta de mar (Calystegia soldanella), la credeueta (Crucianella maritima), el panical marí (Eryngium maritimum), o bé animals igualment característics com la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) i també l’escarbat poc comú (Escarites bubarius).
Les dunes (madalers) es formen en els espais litorals plans. L’equilibri entre les aportacions de sorres fluvials aportades a la mar i posteriorment transportades fins a la costa pels corrents marins i l’impuls de les ones i sobretot el vent, que és l’agent principal de transport de sediments, defineixen la morfologia de la zona.
A les nostres platges, malgrat els abusos humans, hi podem trobar un ambient on descansar, relaxar-nos i gaudir de la natura al costat del mar.
