Algunes de les especies vegetals que podem trobar en aquest espai dunar són:
Borró
(Ammophila arenaria)
Aspecte
Gramínia amb amplis rizomes dels que surten tiges rectes de 0,5 cm fins a 1m d’alçada. Formen amplies formacions. És molt gran i es pot diferenciar clarament d’altres gramínies.
Hàbitat
Es troba en dunes mòbils i semifixes. Suposen una barrera protectora contra el vent marí. Es troba a la Costa d’Europa, excepte a les regions àrtiques i subàrtiques. Es nadiua de les Illes Britàniques i les Costes dels Mars del Nord.
Característiques
Les fulles, estretes i llargues, són enrotllades, lleugerament aspres i brillants pel revers. El fet d’enrotllar-se és un dispositiu per inhibir l’excés de pèrdua d’humitat. La flor: espigues agrupades de 1-2cm. La canya de l’espiga mesura entre 20 i 35cm. Floreixen entre el maig i el juliol.
Dades interessants
Tolera la sequera i les fluctuacions de temperatura. És una espècie agressiva. És una de les plantes típiques de la vegetació de les zones dunars. El borró, encara que sigui una planta poc vistosa, té una gran importància ecològica. És la planta millor adaptada als sistemes de dunes mòbils i com tothom sap, les dunes pateixen una gran alteració degut a l’actuació humana.
Usos del Borró
Aquesta gramínia és molt característica dels sistemes dunars, on té un paper fonamental de fixació de l’arena, ja que té un rizoma molt robust i d’aquesta manera permet a altres plantes arrelar al seu entorn i així aconseguir estabilitzar l’avanç de les dunes.
Lliri de Mar
(Pancratium maritimum)
Característiques
Aquest bulb pot mesurar fins a 60 cm, presenta tija herbàcia i flors grans i blanques. Les fulles mesuren entre 5 i 20mm d’amplada, són allargades de color verd glauc, retorçades i amb una consistència força ferma. Les llavors semblen trossos petits de carbó que surten d’una càpsula globosa. El bulb és tòxic i, per tant, no comestible. Les flors tenen una aroma molt agradable, s’obren al vespre i durant un sol dia. Al moment de la floració les fulles ja s’han assecat, tornant a créixer a la tardor. Al lliri de mar no li agrada mesclar-se amb altra vegetació i s’agafa molt fort al sòl. És una espècie en extinció a les dunes marítimes del sud d’Europa.
Hàbitat
Es troba en sorrals marítims i en les dunes fixes de les costes de l’Atlàntic i en les Costes del Mediterrani, a ple sol i tolera bé períodes prolongats de sequera.
Protecció legal
Protegida al Principat d’Astúries, es troba inclosa com a “Espècie d’interès especial” al Catàleg Regional d’Espècies Amenaçades de la Flora del Principat; la seva principal amenaça és l’ús i manipulació dels sistemes dunars per part de l’home; la bellesa de les seves flors fan que siguin arrancades.
Dades Interessants
El lliri de mar és una de les poques espècies que podem trobar encara en estat natural en les nostres platges.
Campaneta de mar
(Calystegia soldanella)
Família
Convolvulaceae
Origen
Des d’Escocia i Dinamarca fins al mediterrani.
Característiques
Planta vivaç amb rizomes llargs que originen tiges d’entre 60i 90 cm . de longitud. Les fulles són carnoses i presenten un pecíol llarg (5 cm.). Amb forma ovalada de 3cm. x 2 cm., amb dues aurícules a la base i de color verd fosc. Les flors rosàcies són molt característiques i de fàcil identificació. Els cinc pètals es troben totalment soldats i formen una flor campaniforme de gran tamany. Floració entre maig i juliol.
Hàbitat
Viu en dunes i arenals costers fins als 10 metres d’alçada. Generalment és desenvolupa a zones de pH neutre i amb elevades concentracions de nitrats.
Dades interessants
Tradicionalment ha estat emprada per les seves característiques medicinals com a antiescorbútic, diürètic, febrífug i vermífug. Altrament, els brots joves poden ser menjats si es cuinen correctament tot i que cal tenir cura pel seu efecte purgant.
Creuadeta
(Crucianella maritima L.)
Família
Rubiaceae
Origen
Costa atlàntica i mediterrani oest.
Caratectístiques
La creuadeta és una planta llenyosa perenne de fins a 50 cm. Presenta tonalitats blanquinoses i resta conformada per diversos talls ascendents. Les fulles són ovalades i es presenten superposades. La flor es disposa en espigues de 20 a 60 mm de longitud. La floració es dona als mesos d’estiu.
Situació actual
Protegida al Principat d’Astúries, es troba inclosa com a “Espècie d’interès especial” al Catàleg Regional d’Espècies Amenaçades de la Flora del Principat. És una espècie protegida.
Hàbitat
És una planta estrictament psamòfila, que colonitza la part central de les dunes, darrera del borró, formant una comunitat llenyosa baixa i oberta.
Panical Marí
Família
Umbelliferae
Origen
Des del Bàltic a Marroc, Mediterrani i Mar Negre.
Característiques
El Panical Marí és una planta vivaç, de 15 a 60 cm. d’alçada. Tota la planta és molt espinosa i posseeix un color verdós amb tonalitats blanques i blaves que li permeten reflectir la llum del sòl i evitar així l’evaporació. Les fulles de color verd blanquinós presenten punxes en els extrems. Té un rizoma que pot arribar a ser molt profund, garantint d’aquesta manera la subjecció de la planta al substrat mòbil. Les flors són blaves i floreixen entre juliol i octubre.
Hàbitat
És una planta estrictament psamòfila, que colonitza les dunes primàries i secundàries.
Dades interessants
Es pot fer servir com a planta medicinal gràcies a les seves característiques depuratives, diürètiques, expectorants i diaforètiques. Té un elevat contingut en saponina. Els brots joves cuinats són comestibles i es consideren substituts dels espàrrecs si al llarg del creixement de la planta aquesta s’ha blanquejat apartant-la de la llum. L’arrel també és comestible cuinada, té un gust lleugerament dolç i el seu gust és similar al de la pastanaga. Aquestes s’han fet servir per fer aiguardents i per amanides. El seu consum elevat pot provocar baixades de tensió.
