Va ser ahir al migdia, en el marc dels actes de la Festa Major Petita de l’Ecce Homo.
Persona culta, treballadora, honesta, orgullosa del seu poble i molt estimada, així és recordat per molts rodencs Fèlix Martorell, qui fou alcalde de Roda de Berà entre els anys 1969 i 1987, i posteriorment regidor al costat de Rafael Ciuró.
En homenatge a la seva memòria i en reconeixement a la tasca duta a terme durant els seus gairebé vint anys al davant de la corporació, l’Ajuntament va inaugurar ahir al migdia una estàtua en el seu honor al carrer que porta el seu nom, l’avinguda Fèlix Martorell.
El tarragoní Manel Romaní, rodenc d’adopció, és l’autor d’aquesta obra, una al·legoria a la figura de Fèlix Martorell, formada per tres elements principals que descriuen qui va ser Martorell: garrofer, pedra i llibres. El garrofer per la seva arrel a la terra, encerclat per una tronera que l’aguanta de pedra de marge, per la seva afició a les construccions antigues, molt especialment per l’arquitectura romànica; i la imatge d’una nena llegint un llibre, atès que la lectura fou la seva gran passió, “sempre anava llegint”, explicava l’alcalde Pere Virgili durant el seu parlament “tot i que va haver de deixar d’estudiar als 13 anys, va ser un autodidacta, un home amb una gran cultura”.
Entorn aquest nou element que se suma “al patrimoni cultural col•lectiu rodenc”, com va afirmar l’escultor, i que embelleix l’avinguda erigint-se al seu començament, es van congregar desenes de rodencs i rodenques, als qui ni la pluja va aconseguir espantar. Entre ells, acompanyant a l’alcalde Pere Virgili, van ser-hi els membres de la Corporació Municipal, els edils de l’equip de Govern, Cèlia Treserres, Isabel Mondéjar, Teresa Ferré i Manel González, i els regidors José Ibort, Toni Bernal, Josep Antoni Benedicto, Joan Enric Vidal i Encarna Ramírez. No hi van faltar tampoc els familiars i amics de Fèlix Martorell, els seus orgullosos fills, Joan, Carina, Josep, Eva i Iris, els qui van agrair a l’Ajuntament aquest homenatge “el pare se sentiria molt honorat”, va assegurar Carina Martorell durant el seu parlament.
Dos pagesets van ser els encarregats de descobrir l’estàtua, que fins el moment va estar tapada per la bandera de Roda de Berà. La resta d’elements festius del seguici de l’Ecce Homo també van voler retre homenatge i van oferir una petita actuació: els Bastoners de Banyeres, el Ball de Diables de Roda de Berà, els Aixarts del Vendrell i el grup musical Rodarboç.
Tothom va coincidir en elogiar la figura de Fèlix Martorell, qui durant els seus anys de mandat va treballar per a la consolidació de Roda de Berà com a municipi turístic de referència; atesa la seva privilegiada situació geogràfica tenia clar que el futur del poble passava pel turisme. Potser per aquest motiu va ser un dels grans impulsors, agafat de la mà de Luis del Olmo, qui ahir també va voler ser-hi present, de l’Expo-Canción, un festival que, amb catorze reeixides edicions celebrades, va aconseguir posar Roda de Berà al mapa.
Martorell va treballar per resoldre problemes com el d’abastament d’aigua i el sanejament de la població, amb la construcció d’una xarxa de clavegueram, així com la pavimentació dels carrers del nucli antic i els seus eixamples. Sempre va apostar per la implantació d’una indústria neta al municipi, motiu pel qual es va oposar fermament a la instal·lació d’una central tèrmica on avui trobem la Plana de Creixell.
Els seus esforços al consistori també van anar encaminats a millorar l’ensenyament, aconseguint la construcció d’una escola que complís amb les necessitats del moment.
Segons el llibre “Roda de Barà. Notes històriques”, de Marçal Solé, el mandat de Fèlix Martorell al capdavant del consistori va permetre “consolidar els progressos extraordinaris aconseguits durant el tercer quart del segle XX a Roda de Berà, a més de permetre avançar en noves realitzacions econòmiques, socials i polítiques”.
Fèlix Martorell va ser nomenat alcalde honorífic de Roda de Berà l’any 1993. Va morir el 18 d’agost de 1998 a causa d’una greu malaltia.
