Construcció d’estil renaixentista popular feta de maçoneria i pedra polida. La façana, amb un portal d’arc de mig punt i encoixinat, està coronada per un senzill campanar d’espadanya. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, i disposa d’un parell de capelles a banda i banda. Darrera de l’altar, unes escales permeten accedir al cambril on s’exhibeix la imatge de la Mare de Déu de Berà. L’edifici, que està cobert per una teulada de doble vessant i teula àrab, disposa d’una porxada adossada a la banda de ponent.

Aquesta ermita s’aixeca a l’indret on hi havia hagut una església dedicada a Sant Pere documentada al segle XII. Al voltant d’aquest primitiu temple medieval s’havia configurat el petit nucli poblacional de Berà, el qual va acabar sent abandonat segurament per la seva posició massa exposada als atacs per mar. Degut a l’abandó de l’indret, l’any 1566 es va traslladar a l’església del lloc de Roda l’altar major, les fonts baptismals i d’altres objectes sagrats que hi havia a l’interior del temple beranenc. Se sap que la primera pedra de l’actual ermita es va posar l’any 1718 i que la primera missa s’hi va celebrar l’any 1727.

L’actual Mare de Deu de Berà és una talla de fusta que substitueix una antiga imatge desapareguda durant la Guerra Civil, un conflicte durant el qual també van ser destruïts l’altar major i dos altars laterals de l’ermita beranenca. A la seva porxada es conserva el disc d’una estela funerària originària del cementiri que hi havia hagut a tocar del temple medieval.

L’ermita de Berà ha estat tradicionalment un lloc de trobades festives. Actualment, cada Dilluns de Pasqua acull un popular aplec sardanista.