Temps: 3,5 hores
Dificultat: Mitjana
Distància: 8,5 km
Color Verd clar
40 minuts: de la Plaça de la Sardana al final del Camí dels Carros
Partim de la Plaça de la Sardana, prenem a la dreta el C/ Joan Carles I, girem, a l’esquerra pel C/ Marinada, travessem el pont sobre la via, i només creuar-lo, girem a la dreta per l’avinguda de l'Avenc; seguirem recte fins a arribar a una petita rotonda que trobarem a l’alçada del C/ Josep Carner, pugem per aquest carrer, girem a la dreta pel C/ W.A. Mozart, fins al final, travessem el C/ Narcís Monturiol per a internar-nos a la dreta pel C/ Mercader on es troba la principal pedrera romana del municipi: la Pedrera de l'Elies, de la qual es va obtenir la pedra per a la construcció de l'Arc de Berà i la façana de l’església parroquial. La pedrera va ser també explotada intensament al segle XIX fins al punt de construir-se una via morta de tren, ja que arribaven els trens per carregar la pedra.
El desviament estava situat prop de la pedrera, al inici de l’actua’l avinguda de l'Avenc. A l’entrada de la pedrera, es pot veure encara un forn de calç d’uns 200 anys d’antiguitat. Després de visitar la pedrera, seguim pel C/ Mercadé fins a arribar a la plaça d'Àustria, allí, al inici del C/ Meritxell, trobem un petit carrer sense sortida que dóna a unes finques de garrofers, hi entrem i passant per la vora per a no danyar els camps, agafem el camí dels Corrals del Xim. En aquesta part del trajecte trobarem també les fletxes grogues de la Ruta 3: la Plana del Xim.
A continuació penetrem en el boscós camí dels Carros, anomenat així perquè es troben en les roques petjades del pas de carros que transportaven el carbó y la llenya pels forns i bòviles, entre El Vendrell i Bonastre. En acabar el tram boscós, anem a desembocar al camí de l'Avenc, prolongació del C/ de Santa Coloma, traçada sobre l’antiga carrerada de Santa Coloma. Aquesta via va ser utilitzada per a baixar els ramats d’ovelles des dels Pirineus i Santa Coloma de Queralt fins a Roda, tant per a passar aquí l'hivern pel seu clima més benigne, com per a ser embarcats cap a altres països pel port natural del Peu de Berà.
30 minuts: del Camí de l'Avenc a la Cova del Duran i la Barraca del Magí. Visita.
Al camí de l'Avenc girem a l’esquerra per aquesta mena "d’autopista de terra" en la qual han convertit el camí, les obres de l'AVE. Passem pel petit dipòsit d’aigua que abasteix a la urbanització Barà Mar i per les ruïnes de la masieta del Virgili o masia de la Cova. A la dreta ens acompanya el fons de la Cova i la Serra Llarga, límit del terme de Roda i El Vendrell. Davant veiem la línia de l'AVE i la boca dels túnels que travessen la Serra.
En la pròxima bifurcació de camins, agafem la via de l’esquerra, passem pel túnel de l'AVE, i comprovem que a la sortida el camí comença a estrènyer-se i a fer-se boscós.
Poc després trobem la senyalització que ens condueix a la cova del Duran i a la barraca del Magí. A la dreta, la Cova del Duran que té una entrada àmplia d’uns 3 metres i una sala espaiosa a continuació.
A la mateixa altura i cap a l’esquerra, veiem el camí que condueix a la barraca del Magí; una barraca d’una peça, amb el sostre molt pronunciat, que es conserva en bon estat.
30 minuts: de la Cova del Duran a la Cisterna del Pelosa
Després de la cova, amunt a la dreta, seguirem per un sender pedregós on a uns cent metres d’iniciat el sender, a la dreta, en el mur de pedra, podem veure els graons que utilitzaven els camperols per a passar d’una parada a l’altra.
50 minuts: de la Cisterna del Pelosa al Pi Solitari
Seguim pujant fins arribar a la tanca de la finca La Pedra Grossa, girem a l’esquerra i continuem caminant paral·lel a la tanca. Després de caminar pla un tram, tenim davant de nosaltres la primera de les tres pujades, totes elles suaus, que realitzarem en aquesta ruta abans d’arribar al Pi Solitari. Arribats al cim, veiem un conjunt d’exemplars de pins mediterranis, i més endavant ens trobem amb la ruta 3, groga: La plana del Xim. Discorren un tram juntes, fins que la deixem a la dreta i cap avall i nosaltres seguim endavant. Travessem les antigues parades, fent l’últim ascens fins arribar al cim des del qual ja veiem el Pi Solitari, un pi petit a la vora de la muntanya, l’únic que es va salvar de l'incendi dels anys setanta.
60 minuts: del Pi Solitari a la Plaça de la Sardana
Caminem per la vora de la muntanya i posteriorment comencem a descendir pel costat del mar, per un camí escarpat, estret i pedregós, que recorrerem amb precaució. Després, el camí comença a ser pla un bon tros, mentre caminem entre les muntanyes fins a arribar a la carretera asfaltada que puja al Pujol de la Morella. Per a tornar al poble, una escala de 186 graons baixa del pujol.
Si optem per continuar, prendrem la carretera, a l’esquerra i cap avall fins a l’alçada del pont de l'AVE on agafem un camí de terra a l’esquerra, travessem el pont per sota i ascendim un tros per aquest camí fins arribar a la nova urbanització de la Martorella.
Girem a la dreta en el primer carrer, el C/ Ramon Casas. A la dreta al fons del torrent, veiem un pi alt i esvelt, que creix en un lloc conegut com el Fossar dels Rucs. A l’alçada del cementiri, descendim per les escales que ens hi condueixen. Al final de les escales, girem a la dreta en direcció al torrent i d’aquí seguim fins a la plaça de la Sardana d’eon hem sortit.
