Paper i cartró
El paper i el cartró representa el 25% del pes dels residus municipals. La seva recollida selectiva té com a objectiu estalviar energia i matèries primeres respecte a si el paper s’hagués fet partint de pasta verge.
La utilització de paper reciclat fa reduir la tala de boscos. Una tona de paper vell pot estalviar la tala d’ entre 6 i 12 arbres adults.
Per millorar el reciclatge cal que el paper reciclable no estigui barrejat amb papers bruts, mocadors o tovallons, o amb altres objectes com grapes, clips i altres elements metàl·lics.
El rendiment del paper vell és molt alt, d’un 90% aproximadament, enfront el 50% del rendiment cel·lulòsic de la fusta. La proporció de paper vell en el paper reciclat es del 100%, en el paper de diari del 27’2%, i d’un 81’3% en el cartró.
El paper i cartró es llança en els contenidors de color blau. Quan es tracti de grans volums pots portar-ho a la deixalleria.
SI
Diaris, revistes, capses de cartró, sobres, envasos de paper, paper d’embolicar, publicitat impresa...
NO
Paper carbó, paper plastificat, cel·lofana, tovallons, paper de cuina bruts, fotografies...
Recorda: Les capses de cartró han d’estar ben plegades per aprofitar la capacitat del contenidor.
Vidre
El vidre representa un 8% del pes dels residus municipals. És un material 100% reciclable, així, 1 kilogram de vidre vell produirà 1 kilogram de vidre reciclat. A més no hi ha límit en la quantitat de cops que pot ser procesat.
Amb el seu reciclatge s’estalvia una quantitat d’energia entorn al 30% en relació al vidre nou, i es redueix a la meitat la contaminació de l’aire i les aigües. La contaminació de l’aire es redueix un 20% ja que es quema menys combustible per fabricar nous envasos i es redueix la producció de gasos en la fundició.
El vidre s’ha de dipositar en el contenidors de color verd instal·lats al carrer.
Cada kilogram de vidre recollit substitueix 1,2 kilogram de matèries verges.
SI
Ampolles, pots de conserves o melmelades, gots i copes de vidre.
NO
Bombetes, miralls, taps, fluorescents i ceràmica.
Recorda: porta el vidre al contenidor abans de les 10 de la nit per tal de no molestar els teus veïns.
Envasos
Un terç del volum dels nostres residus municipals són envasos lleugers.
Podem trobar tres tipus d’envasos:
- Plàstics: es reciclen per a la fabricació de bosses de plàstic, mobiliari urbà i senyalització, o per l’obtenció de nous envasos per a productes no alimentaris com lleixius o detergents.
- Cartró per begudes: Es pot reciclar aprofitant els seus diferents components, encara que és un procés molt més complex. Per aquesta raó és millor prioritzar en l’ús d’envasos de vidre. Amb cada ampolla de vidre retornable ens estalviem 40 brics.
- Metalls: les llaunes de ferro o alumini són envasos 100% reciclables.
SI
Garrafes i ampolles d’aigua, bosses de plàstic, brics, llaunes de ferro i alumini.
Tots els envasos amb el símbol 
NO
Envasos plens, envasos de pintures o productes químics.
Recorda: diposita els envasos sense tap ni líquids.
Orgànica
La fracció orgànica representa entre el 40 i el 50% del pes total de la brossa. La recollida selectiva es realitza d’una forma individual a les llars, però també de forma col•lectiva per part dels grans productors (hotels, restaurants, hospitals, escoles, etc).
El reciclatge de la matèria orgànica permet que es redueixi notablement el volum de residus no reciclables o rebuig que aniran a parar als abocadors.
La FORM (fracció orgànica dels residus municipals) s’ha de recollir en bosses que siguin compostables. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya les homologa i identifica mitjançant el distintiu de garantia de qualitat ambiental. 
Els residus recollits es porten a la planta de compostatge on es transformen en adob per a l’agricultura i la jardineria, d’aquesta forma torna a la terra.
La matèria orgànica es diposita al contenidor de tapa marró, sempre en bosses homologades.
A l’Estat espanyol un 14% del total de tones d’escombreries que generem es tracta i s’obté prop de 600.000 tones d’adob. La brossa orgànica recollida selectivament es porta a la planta de compostatge on es transforma en compost, un adob que servirà per abonar els camps i jardins de Roda.
De 100 kilograms de brossa orgànica podem obtenim 60 kilograms de compost.
SI
Restes de fruita i verdura, ossos i espines, restes de car i peix, menjar cuinat o en mal estat, restat, restes de pa sec, taps de suro, marro del cafè i restes d’infusions, closques d¡ou, de fruita seca, de marisc i de mol·luscs, paper de cuina i tovallons de paper usats, restes de plantes i petita jardineria, flors seques...
NO
Plàstics, vidre, llaunes, metalls, brics, paper d’alumini, bolquers, restes de bricolatge, d’altres.
Per a més informació, descarrega't en pdf:
El cicle de la matèria orgànica
