Temps: 3,5 hores
Dificultat: Mitjana
Distància: 9 km
Color Groc

40 minuts: des de la Plaça de la Sardana als corrals de Cal Guivernau

Partim des de la Plaça de la Sardana, travessem la Plaça dels Pins, passem pel Casino Municipal fins arribar a la via, travessem el torrent i la via del tren, continuem recte pel Carrer Valls fins arribar a la font i girem a l’esquerra pel mateix carrer. Desprès girem a la dreta per seguir el mateix camí que la ruta 1 fins els corrals de Cal Guivernau.

20 minuts: dels corrals de Cal Guivernau a la Font del Comú

Caminem pel fondo de cal Llorenç fins arribar a un senyal en el que el camí es bifurca cap a la masia de cal Llorenç nova. La ruta continua cap a la dreta per un camí ample i còmode paral·lel al torrent. Després augmenta la vegetació i es tanca, adquirint un aspecte boscos. Posteriorment, el camí s’obre de nou i continua planejant recte enganxat a la muntanya; a la falda, amagat entre la mala herba, trobem un refugi que hagueren d’usar els habitants de la masia per a refugiar-se dels bombardeigs.

Mentre caminem, a la paret dreta del camí veiem uns forats a la paret de terra. Indiquen el lloc on fan el seu niu els abellerols, ocells de color verdós i blau que quan volen fan un so característic, i que quan poden, es mengen les abelles.

Durant tot el camí hem seguit la conducció d’aigua del poble. Ara l’aigua va canalitzada i subterrània, antigament la canal venia oberta a l’aire fins al poble.

El camí i el torrent es separen i ja al terme de Bonastre, podem observar al davant, la magnifica olla que formen les muntanyes que alimenten d’aigua la Font del Comú i la conducció de l’electricitat per a bombar l’aigua.

60 minuts: de la Font del Comú a la Plana del Xim

Nou encreuament de camins, per davant arribem a la caseta de la Font Comú, un lloc tranquil per a descansar una estona. A la dreta, el torrent de Cal Setró per on continua la ruta, les aigües de la qual s’uniran amb les del torrent de cal Llorenç per a descendir cap a Roda. A la dreta, al capdamunt, a la meitat de la muntanya trobem una acumulació de roques que semblen suspeses i es coneixent pel nom de "la Roca Foradada" i on fan el seu niu exemplars d’àligues.

Apareix un nou encreuament de camins. A l’esquerra, travessant la muntanya, arribarem fins a Bonastre i a la dreta, el camí ascendeix cap a la Plana del Xim. Poc després deixem el torrent i comencem la pujada per un caminet, des del qual es veu clarament el camí a Bonastre com tallafoc a la muntanya.

Passem per la caseta de "Ca l'Oliverar" fins arribar a la tanca que limita la finca "la Pedra Grossa", que es coneix com Cal Setró.

Més endavant ens trobem amb la ruta que va al Pi Solitari per la que caminem un tros fins arribar a la Plana del Xim. Just al lloc on es troba el senyal informatiu de la "Plana", tornem a separar-nos, deixem definitivament la vall del torrent de Cal Setró i les vistes a les muntanyes de Bonastre, per passar a la vall amb vista al mar.

30 minuts: de la Plana del Xim al Fornot del Teclet

Des de la Plana del Xim veiem el mar. A partir d’ara ens esperen tres baixades i pujades. A la meitat de l’ultima pujada ens trobem la senyalització que ens du, a la dreta, per "les Roques de la Gorgera" i l'Eixample, de tornada a casa, a l’esquerra continuem la ruta pels que vulguin seguir caminant cap als Corrals del Xim.

En acabar la pujada, girem a l’esquerra i arribem fins al Fornot del Teclet, un forn de calç ben conservat que es troba fora del camí a l’esquerra.

60 minuts: del Fornot del Teclet als corrals del Xim

Girem a la dreta, passem a la muntanya de la Murtra, una muntanya amb barrancs a banda i banda. A la dreta el complex urbanístic d’una residència de la tercera edat, a l’esquerra el Fons de l'Avenc del Merla i la Serra Llarga. Anirem descendint fins als Corrals del Xim i després arribarem a la petita pedrera romana que hi ha a la falda.

Des de la pedrera es veu el mar i la finca de garrofers dels Corrals del Xim plena d’exemplars ben cuidats, i limitada per uns marges de pedra on val la pena aturar-se.

Aquí hi podem trobar la sorpresa d’un "cosiol" construcció rústica companya de les barraques de pedra seca, que protegia l’aigua que hi contenia dins, del sol i la brutícia perquè hi poguessin beure els animals.